Vaig conèixer l’obra d’aquest autor gracies a la publicació d’edicions 62 del llibre: Un any a la Provença, on l’autor explicava les seves vivències al Luberon mes per mes. El que em va fer reflexionar i m’agradà més d’aquest llibre, és com el paisatge i la vida més propera, no la posem en valor fins que una persona que ve d’un altre lloc es fixa en aquelles coses que nosaltres tenim tan assumides i per això no valorem. Peter Mayle, com a redactor del Times, hi veu tota una realitat que el xoca i posa en valor.
Edicions 62 va treure després un llibre del mateix autor que es deia Encara la Provença i posteriorment l’octubre del 2.002 van publicar d’aquest autor Lliçons de la bona vida amb un subtítol que deia Aventures amb forquilla, ganivet i llevataps. Aquest llibre explica amb molta gràcia esdeveniments de festes gastronòmiques, la major par d’elles de caràcter popular a l’estat francès, així parla de: Els aristòcrates de pota blava, que son els pollastres de Bresse; en un altre capítol parla dels tastacuixes de Vittel, fent referència a les anques de granota; en un altre capítol, sota el títol de els taps voladors de la borgonya, parla del ric i complex món del vi d’aquesta regió i les tradicionals subhastes de vins a benefici dels hospicis.
Edicions 62 va treure després un llibre del mateix autor que es deia Encara la Provença i posteriorment l’octubre del 2.002 van publicar d’aquest autor Lliçons de la bona vida amb un subtítol que deia Aventures amb forquilla, ganivet i llevataps. Aquest llibre explica amb molta gràcia esdeveniments de festes gastronòmiques, la major par d’elles de caràcter popular a l’estat francès, així parla de: Els aristòcrates de pota blava, que son els pollastres de Bresse; en un altre capítol parla dels tastacuixes de Vittel, fent referència a les anques de granota; en un altre capítol, sota el títol de els taps voladors de la borgonya, parla del ric i complex món del vi d’aquesta regió i les tradicionals subhastes de vins a benefici dels hospicis.
Tot això m’ha vingut a la memòria passejant aquest matí per la gran festa de la calçotada de Valls. Quan era alcalde d’aquesta ciutat vaig estar temptat de convidar la persona que va posar de moda la Provença.
Penso que el nostre país donaria prou per fer un llibre com el que Peter Mayle dedica a l’estat francès, calçotades, caragolades, cassoles de tros, allipebres, suquets mariners, bons vins, potser algú es pensaria que això és crosta nacionalista, però a mi no m’afecta, perquè jo no soc nacionalista, sinó nacional des Països Catalans.
Penso que el nostre país donaria prou per fer un llibre com el que Peter Mayle dedica a l’estat francès, calçotades, caragolades, cassoles de tros, allipebres, suquets mariners, bons vins, potser algú es pensaria que això és crosta nacionalista, però a mi no m’afecta, perquè jo no soc nacionalista, sinó nacional des Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada