Aquest diumenge a Valls, com cada any l’últim diumenge de gener, es celebra la gran festa de la calçotada, en aquestes alçades qui mes qui menys ja sap de sobres que és una calçotada, però per els que no sou vallenc, crec que és interessant saber que no sempre, la calçotada s’ha fet amb tots els complements que avui podem gaudir a casa d’uns amics o els restaurants.
La calçotada es menjava el caps de setmana de gener fins a març, quan els pagesos feien la poda dels sarments dels ceps, com que sempre a les festes els parents donaven un cop de mà a les feines del camp, tot aprofitant les redoltes de la poda per fer un foc i coure els ceballots o calçots.
Un cop cuits, es menjaven al damunt d’una taula improvisada, posant uns taulons o una porta vella al damunt d’uns cavallets. La menja es feia a peu dret i un cop acabats els calçots i apurada la salsa amb una llesca de pa, es feia el tall a la brasa, com podeu imaginar eren èpoques de poca abundància, es a dir, de tall nomes una mica. El costum era coure el tall a la brasa i normalment en lloc de plat, calia posar-lo el damunt d’una llesca de pa, que molts el torraven.
La calçotada es menjava el caps de setmana de gener fins a març, quan els pagesos feien la poda dels sarments dels ceps, com que sempre a les festes els parents donaven un cop de mà a les feines del camp, tot aprofitant les redoltes de la poda per fer un foc i coure els ceballots o calçots.
Un cop cuits, es menjaven al damunt d’una taula improvisada, posant uns taulons o una porta vella al damunt d’uns cavallets. La menja es feia a peu dret i un cop acabats els calçots i apurada la salsa amb una llesca de pa, es feia el tall a la brasa, com podeu imaginar eren èpoques de poca abundància, es a dir, de tall nomes una mica. El costum era coure el tall a la brasa i normalment en lloc de plat, calia posar-lo el damunt d’una llesca de pa, que molts el torraven.
Les calçotades que es feien amb colles d’amics, era costum compra els calçot i el vi en comú, la salsa alguna padrina que hi tenia la mà trencada i el tall cadascú portava el seu de casa, de postres una taronja, que era la fruita del temps, els mes bromistes compraven merengues per arrodonir la festa a la cara d’algun despistat.
Mes o menys aquesta era la calçotada, que es venia fent tradicionalment durant mes de mig segle XX, desprès de que el Xat de Benaiges fes el descobriment de coure a la flama viva de les redoltes els grills de les seves.
Avui s’ha convertit, amb una menja entranyable, és difícil trobar un àpat com la calçotada, que aconsegueixi establir amistats i passar una llarga estona desenfadada de sobretaula.
En poc temps s’ha estes per tota la cuina catalana, però la calçotada lligada amb Valls, que la va veure néixer , te un autenticitat difícilment comparable, així dons no us perdeu l’oportunitat aquest diumenge d’apropar-vos a Valls i gaudir de la popularitat de la festa i si sou agosarat podeu apuntar-vos el concurs de menjar calçots.
No fora honest per la meva part, no parlar del vi que cal veure a les calçotades. A mi particularment, amb els calçots m’agrada un vi negre jove contundent i si pot ser que rasqui una mica, per netejar la salsa dels calçots i faig servir el porro, desprès amb el tall, podem apostar per qualsevol bon vi negre de la Terra Alta, Montsant, Priorat, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà o Costes del Rosselló i si trobeu un bon vi de la D.O. Tarragona, que i son, aprofiteu l’ocasió, això si per aquest vins deixo el porro i agafo la copa.
Mes o menys aquesta era la calçotada, que es venia fent tradicionalment durant mes de mig segle XX, desprès de que el Xat de Benaiges fes el descobriment de coure a la flama viva de les redoltes els grills de les seves.
Avui s’ha convertit, amb una menja entranyable, és difícil trobar un àpat com la calçotada, que aconsegueixi establir amistats i passar una llarga estona desenfadada de sobretaula.
En poc temps s’ha estes per tota la cuina catalana, però la calçotada lligada amb Valls, que la va veure néixer , te un autenticitat difícilment comparable, així dons no us perdeu l’oportunitat aquest diumenge d’apropar-vos a Valls i gaudir de la popularitat de la festa i si sou agosarat podeu apuntar-vos el concurs de menjar calçots.
No fora honest per la meva part, no parlar del vi que cal veure a les calçotades. A mi particularment, amb els calçots m’agrada un vi negre jove contundent i si pot ser que rasqui una mica, per netejar la salsa dels calçots i faig servir el porro, desprès amb el tall, podem apostar per qualsevol bon vi negre de la Terra Alta, Montsant, Priorat, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà o Costes del Rosselló i si trobeu un bon vi de la D.O. Tarragona, que i son, aprofiteu l’ocasió, això si per aquest vins deixo el porro i agafo la copa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada